Any 2000

Tres valencians il.lustres relatzionats amb el barri del Carme

Estoreta 2000
Un any mes, la comissió Infantil de la Falla dels carrers de Baix - Hostal de Morella, participá en aquest acte faller que organitza la Falla de la plaça del Arbre.

Enguany, voliem rendir nostre humil homenatge a tres valencians il.lustres, relatzionats d'alguna manera amb el barri del Carme.

En primer lloc, a l'insigne autor teatral: Eduart Escalante i Mateu

Havem escollit a aquest fill preclar del Canyamelar, per ser considerat el creador del teatre modern, en llengua valenciana. No es precis recalcar aci, que quasi tots el seus sainets se desenvolupen al nostre Barri, puix ningú com ell, ha sabut retratar als artesans i obrers, que aci vivien i treballaven.

De la seua extensissima producció, havem triat: "L'ESCALETA DEL DIMONI".
No es casual, que hajam escollit este titol, ja que, la nomenada escaleta estava situada, abans de la catastrófica riuada del 57, al número setze de nostre carrer de Baix.

Teatre

(Diálec extractat, d'una escena d'aquest sainet).

LA ESCALETA DEL DIMONI

Barbereta: "Ja por dur el mocaor que li va a traure, el moreno"
Roseta: "Qu'el traga?"
Barbereta: "Es muy mio!"
Roseta: "Quin apresi haurá fet cuant m'el regala?"
Barbereta: "Perque voste es una dona que sa quedat mocha y calva regalandola trenitas"
Roseta: "Qui hu diu aixó?"
Barbereta: "La so Nasia!"
Roseta: "Mai, la buixa volaora, borracha, mes que borracha!"
Nasia: "Jo?, del vi que a tú te sobra"
Roseta: "Del que son marit li guarda."
Nasia: "Pues dona, vosté si es muda reventa com la sigala."
Rafel: "Acaba en tant de patir I oixc a vostes aplaudir La Escaleta del Dimoni"

Nostre segon homenajat, es el gran pintor costrumbriste: Josep Brú Albiñana

De tots son ben conegudes les obres d'aquest pintor de palmitos, que volent aumentar el seus coneiximents, es matriculà a l'escola de Belles Arts de Sant Carles, que en aquells temps i fins fa poc estava emplaçada en el nostre barri.

Pilota

Despres de guanyar una oposició convocada per la Diputació Provincial de València, es becat per a estudiar en Roma. Alli començá la seua inclinació "Costrumbrista", tan de moda en el segle XIX.

Dins d'aquesta corrent artistica, son de destacar els seus quadres dedicats al esport valencià per exelencia: "EL JOC DE PILOTA".

I per últim, nostre homenatge es, per a u del fills mes preclars del Carme, l'internacionalment famos esculptor: Marià Benlliure i Gil

Naixque Benlliure dins de nostra demarcació, en el número cuaranta dos del carrer de Baix. Fill i germá d'afamats pintors, ell decidix, des de molt jovenet, dedicarse a l'esculptura. Estudia a l'escola de Belles Arts de València. Es becat per a estudiar en Roma i Paris. Des de un primer moment, guanya innumerables premis i guardons nacionals e internacionals, que fan que siga calificat com el mes complet dels esculptors espanyols contemporanis.

De la seua extenssisima producció, en aquesta ocasió havem triat: "LA LLAR DE L'INFERN DE DANTE".

Aquesta fantàstica obra, després de de moltes vicissituts se pot contemplar hui en dia obtenint els permissos corresponents, en el pati del Palau de la Generalitat Valenciana.

En ella, son les figures centrals i que coronen el monument, Dante Alighieri i la seua enamorada Beatriu; es figura destacada, Caronte "El Barquer", i a montó de condenats al foc etern.


Tornar a la pàgina anterior

2000 © Carrer de Baix
Text: Vicen Pascual i Aguar
Fotografía: Vicent García i Guimerá