"150 ANYS D’HISTORIA AL CARRER DE BAIX"
1er. Premi de Conjunt, 4rt. Premi de Chiquet, 6t. Premi de Cant, Premi Extraordinari de la Diputació de Valencia, Premi Extraordinari Amics de la Real Academia de Cultura Valenciana i Premi Extraordinari de Artesania Llobe.
Enguany, la Comissió Infantil de la Falla dels carrers de Baix - Mesó de Morella, aprofitant este acte tant faller com es el Cant de l'Estoreta, vol compartir ab tots vosatros l'alegria de poder celebrar nostre 150 Aniversari, fent-li homenage al nostre estimat carrer de Baix, avanç de la gran riuada del 57, cadafal indiscutible de la nostra historia com a Falla.
Un carrer ple de vida i ganes de festa que, pesse a tot, continua mantenint eixe esperit fester.
. . . . . . . . . . . . . . . . . . .
ACÍ TENIM UN TROSSET DE CARRER
Ací tenim un trosset de carrer, i en primer lloc, situada al núm. 16 del carrer de Baix, podem voré la "Escaleta del Dimoni", molt coneguda pel famós sainet de l'il·lustre escritor valencià Eduard Escalante i Mateu, considerat creador del teatre modern en Llengua Valenciana; a la porta del carrer es podíem trobar a "la iaia" fent punt de ganxo... i "al lleter", que ens cantava de bon matí........ "El lleter... llet".
Passant a l'interior de les cases, instal-lats en els baixos, podíem trobar el "Manyà", que martell en ma, fea del lleig i gelat ferro, meravellosos balcons, finestres i, sense dubte, pura artesania.
També el "Cachirulero", que lligant tres canyes i uns trossets de paper, fea les del-licies dels menuts... i dels pares dels menuts !
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
EL SEGON TROSSET
En el segon trosset, lo primer que podem vore es atra Escaleta, "La del Purgatòri", que també i lo mateix que les que falten es trobaven, totes elles, en el carrer de Baix.
Treballant artesanalment el "Cincelador", tant important per a les nostres festes, per ser ell el creador d'eixes arracades, peinetes i joies que van lluir les nostres dones i chiquetes.
I les "Brodadores", magistrals el-laboradores de manteletes i delantals, que pacients ab l'agulla, cosien moltes voltes a la llum del cresol fins al matí.
Ja en el carrer podíem torbar a "l'afilaor", que, en un tres i no res, afilava qualsevol ferramenta de casa, ja foren tisores o ganivets, també recordem la seua particular cunya publicitaria.
"L’afilaooooooor"
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
EL TERCER TROSSET
En este trosset, la "Escaleta de les Celebritats", situada al núm. 42, on va nàixer nostre il·lustre escultor Marià Benlliure i Gil.
En el carrer es podia trobar al "cadirer", acabant de ficar-li el cànem a les cadires.
I atre personage conegut al barri, el "venedor d'aladroc", que portava els poals plens de peixets fins a la nostra porta, al que sentíem dir... "Chiques, aladroc fresc".
Dins del taller el "Tallista", artesà que fea d'un tac de fusta tot lo que volia, tornan-lo una peça d'art.
També tenim al "Alfarer", que ab una mescla de fang i ofici, fea tot tipo de cànters, plats i perols per a la cuina.
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
I EL QUART TROSSET
I en el quart trosset, l'última Escaleta, "la de Sant Benó".
En nostre carrer no podia faltar "La Botiga", eixe lloc on nostra mare nos enviaba per quansevol cosa que li mancava, ve fora ous, creïlles, sabó, oli o pernil, i on, de pas, et ficaven al corrent de les novetats al carrer.
Al costat tenim al "Pintor", artista característic de nostre bohemi barri, que en vida solia passar, en la majoría dels casos, fam i que, quant passava a millor vida, la seua fama fea ric a mes d'un.
I ya l'últim tros de nostre carrer, el personage mes conegut per tota la menudalla del carrer, el "venedor d'arrop", ab eixa dolçeta cançoneta que deia:
"Arrop i tallaetes, per als chiquets i les chiquetes"
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Com avanç dia, este any, hem volgut dur nostre carrer de Baix, trosset a trosset, per tal de fer un homenage a tots els que durant 150 anys, han fet possible, la màgia, la il-lusió, els sentiments i la festa en el carrer de BAIX, col-laborant al naiximent, consolidació i expansió de la millor festa del mon... LES FALLES.
Per tal motiu tots estos trossets van a convertir-se en tot un carrer... EL CARRER DE BAIX....
I entre l’algaravia dels veins, artesans, tendes i, en general, gent treballadora, va nàixer poc a poc nostra gran festa.
Començant per uns chiquets en ganes de passar-ho bé que, sense donar-se conter, van fer que, en un dia com el de hui, els recordem tots els anys.
Uns chiquets que donaren peu a nostra festa "replegant trastos pa la falla" i que, com si tornarem arrere en el temps, ací els tenim passant pel carrer de Baix per a cantar eixa cançoneta que diu....
Per ahi hi ha una estoreta velleta...
I, ¿què seria nostre carrer sense plantar una falla? ¿Sense Fallera Major i sense President infantils?... No ho sabem, i no volem saber-ho, per això anem a plantar nostra falla en el seu lloc... avant nostra falla i nostra fallera major infantil, MARIA PINA i CARRASCO, junt al President, JOSEP LLUÍS PARREÑO i SALES.
Ara si, ya tenim nostre carrer com volem que estiga sempre i com diu el nostre himne, "L'Estoreta"...
Ya està plantà la nostra falla
ella ens diu de nostra alegria
junt a la traca mon pit estalla
per la valència del meu voler.
Falla del carrer de Baix
tu seràs lletja o bonica
no volem no mes que sigues
la il·lusió de nostra vida
Falla del carrer de Baix.
Per acabar este recorregut per l'historia de nostre carrer i les falles, apleguem al dia de la cremà, per tal de purificar-nos i renàixer de nou, en mes força si cap, per a tornar l'any que bé a estar en tots vostés.
