"ESTAMPRES DE L'HORTA I L'ALBUFERA DE VALENCIA"
2on. Premi de Conjunt, 1er. Premi de Chiquet, 4t. Premi de Cant, Premi Extraordinari de la Diputació de Valencia, Premi Extraordinari Amics de la Real Academia de Cultura Valenciana i Premi Al millor chiquet de Junta Central Fallera.
Un any mes, la Comissio Infantil de la Falla dels carrers de Baix - Meso de Morella, aprofitant este acte tant faller com es el Cant de l'Estoreta, vol tornar la vista arrere en el temps, no per demostrar que qualsevol temps passat va ser millor, si no, mes be, per aprofitar ocasions com esta per donar a coneixer als mes menuts una forma de viure, de treballar, i unes tradicions quasi olvidades per als mes majors i desconegudes per als que ara som chiquets.
En esta ocassio, baix el titul “ESTAMPES DE L’HORTA I L’ALBUFERA DE VALENCIA”, anem a recordar, a uns, i donar a coneixer, a atres, unes formes de viure, de treballar el camp, i de fer festa.
L’ENTRÁ DE LA MURTA
Ací tenim la primera estampa, “L’entrá de la murta”.
L’entrá de la murta és
un carro ple de flors
que ve ple de perfums
que algren nostres cors
En les festes i procesons, avanç de passar la comitiva, s’estenia, per tots el carrers del recorregut, una estera de flors, murta i atres plantes aromatiques, per tal de perfumar i engalanar l’ambient.
Hui es un dia de festa per als chiquets d’esta comissio, per aixo fem us d’esta antiga tradicio valenciana.
Esta tradicio a sigut objecte d’inspiracio a pintors, musics i, fins i tot, a poetes, com Andrés Cabrelles que va compossar l’obra “L’entrá de la murta”, en la que explica el significat d’esta tradicio. I no debem oblidar que a d’este vers li va possar musica, a escasos cent metres d’esta plaça, al carrer que du el seu nom, l’insigne valencià Salvador Giner.
LA BARRACA
L’estampa mes tipica de nostra terra, “La barraca”, quasi desapareguda per l’expansio de la ciutat i la despreocupacio dels seus amos i governants, i que molt pronte sols podrem vore als llibres, quadres i fotos antigues.
Junt a d’ella transcorría la vida en l’horta.
Als seus voltants, l’era o el sequer d’arros, la cebera, el pou d’aigua i tots els elements indispensables per a les llavors del camp, li donaba a l’horta eixa pincellada de germanor i de vida.
Podiem vore traura aigua del pou, fer, en molta paciencia, espart, corda, cadires de boga, espardenyes o atres coses molt interesants, com cuinar una bona paella de pollastre i conill o un all i pebre d’anguiles, dels que, a ven segur, ens menjaríem un plat ara mateix.
I com no, podiem vore jugar als mes menuts a l’era o sequer a jocs com la trompa, a caicus, al canut, al rogle o a la taba, al pic i pala, tirar de la corda, al plantat, etc., etc., despres de berenar una bona caragola feta per la mare o menjar-se un entrepa de vi en sucre.
Sens ducte, mes d’un recordara temps passats en nostalgia.
L’ALBUFERA
¿Qué seria de Valencia i la seua horta sense l’albufera?
Esperant que molt pronte la tingam recuperada, aci duem una estampa ya desapareguda, “la collita de l’arros”.
Quant estaba a punt d’acabarse l’estiu, a l’eixida del sol, colles d’homes i dones en capell de palla i corbella a la ma, omplien els camins fins a les marjals i camps a la vora de l’albufera, esperant poder collir l’arros a temps i sempre pendents del primers nubols i tronades de la tardor.
Esta, al igual que la seua plantacio, es realisaba a ma.
Aci els oferim esta estampa valenciana, a on podem vore com es collien i lligaven les garbes de mates d’arros granat, carregant-les despres a la barca, i aprofitant les sequies i canals, arribar als sequers on deixar el fruït de tant d’esforç i tantes hores de treball.
Cal dir tambe, que sempre hi havia qui preferia posar-se en la canya i esperar a peixcar alguna llisa o tenca, per a fer-se un bon suquet.
LES CORREGUDES DE JOYES
Pero no tot anaba a ser treball, i els animals que avanç ajudaren en les llavors del camp, tambe s’aporofitaben en atres questions.
Aci tenim una mostra d’una activitat, quasi desapareguda “les corregudes de joyes”.
Estes corregudes eren unes de les activitats d’oci que mes temps entretenien al llauradors.
Es celebraven durant tres dies consecutius, a dos, tres i fins a quatre carreres diaries, segons l’interes i la rivalitat, contant sempre en un gran numero d’aficionats i admiradors.
Dels pobles dels voltants, acudien familiars i amics per a disfrutar del espectacul i de les rivalitats dels ginets i amos dels cavalls que, de vegades, acabaven la festa a galtades o pegant-se els mateixos ginets en el llatic mentres corrien.
En un lloc visible, d’un costat a l’atre del carrer, on anaven a celebrar-se les corregudes, es penjaven els mocadors de seda, de distints colors, “les joyes”, sobre una corona de murta, per a que presidiren les festes i foren admirats per tots.
L’ultim dia, avanç de la carrera final, eren despenjats els mocadors i entregats al ginets i amos dels cavalls, tenint preferencia per a triar els guanyadors.
Posteriorment, eren lligats al coll del ginet i cavall corresponent, celebrant-se l’ultima correguda lluïnt esta “joya” i arribant junts a la meta, tots el ginets, agarrats de les mans. Era el moment de l’aplaudiment final.
Acabades les corregudes, “les joyes” eren entregades per els ginets a les seues amades.
Tot el que vullga disfrutar d’esta estampa de l’horta valenciana, encara pot fer-ho en les festes patronals de Pinedo, on lluïten per no pedre la seua identitat.
EL TRIBUNAL DE LES AIGUES
Aigua, sanc de l’horta,
Aigua, remor de vida,
Aigua, tresor per a compartir,
Aigua, motiu per a barallar...
I... essencia d’algaravia.
L’influencia de l’horta i l’albufera, i en consecuencia l’aigua, va ser total en la vida dels valencians. Proba d’aixo es que, quasi tots els artistes valencians, escritors, escultors, pintors i musics, ho plasmaren en la seua obra.
I, com a mostra, aci tenim un eixemple, el quadre titulat “ El Tribunal de les Aigues“ del que es autor Bernardo Ferrandiz i Badenes, pintor valencià del segle XIX. Quadre que va cautivar a Napoleon III, qui el va adquirir, havent estat exposat al museu del Burdeus, fins que, finalment, va tonar i es troba al palau de la Diputació.
Des de fa mes de mil anys, els valencians tenim una de les estampes mes conegudes al mon sancer, el nostre “Tribunal de les Aigues”.
Es l’institucio de justicia mes antiga d’Europa. Tal vegada el seu orige siga roma, pero es conegut en tota la seua plenitud des de 1238, quant Jaume I el Conqueridor, otorgant al Regne de Valencia els seus Furs, Lleis i Ordenançes, li va donar tot el fundament que li ha fet perdurar fins a l’actualitat.
Cada dijous, a la Porta dels Apostols de la Seu, ades de que el rellonge del Micalet done les dotze del migdia, en un reduït recinte, entren els set Sindics de les principals sequies del riu Turia i l’Alguacil en el Gancho, emblema d’esta institució, per administrar justicia als llauradors, cumplint-se les penes segons les Ordenançes establides, sent el veredicte just i inapelable.
Fins Blasco Ibáñez, en la seua obra “La Barraca”, li dedica un passage al Tribunal de les Aigues, plasmant un juï en el que es veuen inbolucrats “Pimentó”, com acusador, i “Batiste” com acusat.......
L’ESTORETA
I aixi, entre treball, festa i jocs trancorría la vida dels nostres avantpassats.
Hui com vaig dir al principi, es un dia de festa per als chiquets de la falla del carrer de Baix. Un dia en el que deprenem coses de la vida i costums dels valencians i que se recorda el naiciment de nostra gran festa “LES FALLES”. Una festa en la que els chiquets van ser el començament i som el futur.
Hui en el tradicional cant de l’estoreta, gracies a la Falla de la Plaça de l’Arbre, podem recordar, any darrere any, l’inici de la festa de les falles i alentar el seu futur.
Aci tenim als chiquets de nostra comissio que ya están "replegant trastos pa la falla" i que, com si tornarem arrere en el temps, venen cantant eixa cançoneta que diu....
Per ahi hi ha una estoreta velleta...
LA GRUPA VALENCIANA
No podem oblidar atra estampa tipicament valenciana, on l’animal que ajudaba en les llavors de l’horta, tambe era utilisat per a les grans ocasions, i, sobre tot, per a les festes. Engalanant-lo i plenant-lo de rics adorns per a lluïr-lo, mes que com un bon animal de treball, com u mes de la casa.
Aci tenim, per finalisar nostra participacio en el XLIII concurs del Cant de l’Estoreta, a nostra fallera major infantil, LAURA TOMAS i NAVARRO DE PALENCIA, junt al President, SERGI CANO i LLUCH, fent la seua entrada en la tipica “grupa valenciana”. Plasmada maravillosament, com no, pel genial pintor Joaquim Sorolla, en el seu quadre titulat “Grupa valenciana”.
