Arts Industrials i sumptuaries del segle XIX
Aquest any els xiquets del carrer de Baix varen fer una exposició del treballs que a la València del segle XIX adquiriren per merits propis el caracter d'art.
Aquesta representació es va compondre fonamentalment de cuatre parts:
- L'Ebanistería d'interior
- La ceràmica i la seua aplicació a la fusta
- La fundició del ferro amb caràcter ornamental
- La ventalleria com element de sumptuositat de l'época.
L'Ebanistería d'interior
Sorgiren els primers mobles corbats que produia Josep Trobat, Miguel Simon i Moya, introduint innovacions en les guitarres que fabricaben; Josep Péres intentá un llit de campanya; LLuïs Suay va ser el primer en utilitzar maquinaria.
En l'Expocició Regional de 1909 hi ha vora quaranta fabricants valencians.
La segona meitat del segle XIX observa un important desenvolupament d'indústries dedicades al moblament d'interiors, donant lloc a un aument del nombre de fabricants valencians, és el cas de la farmàcia de Sant Antoni a la Plaça del Mercat de València, datada en 1880, on es barreja la fusta i la ceràmica.
Les poblacións d'Onda, Manises, L'Alcora i València foren fonamentals per a l'industria d'aquest segle.
Destaquem autors com Guillot o Francesc Dasí, que front de l'uniformitat del segle XVIII, abunden al virtuosisme dibuixistic i sobre tot cromàtic.
Aquest motiu floral de Dasí, ple d'aire romantic, es bona mostra del gust de l'época.
Altres manifestacións ceràmiques son les xemeneies decorades, com la de Dasí que consta de nou plaques que representen amorets, muses alades, ramellets, etc.
Aquest primer cadafal representa un taller de ceràmica amb motiu floral de Dasí.
El Ferro
Destaca la producció de ferros de balcó, reixes, baranes, balustrades, guardacantons, cobrepersianes..., tots el elements ornamentals son de repertori en aquestos anys per a la fundició aplicada a la construcció, on més que creacions hi han adaptacions.
Cal destacar les baranes de la casa del Baró de Campo Olivar, al carrer del Governador Vell, a València.
El llautó es altre element utilitzat per a la fabricació de picaports, amb una ampla varietat de motius, predominant les simbologíes mitològiques i d'animals.
Destaquen artistes com Peregrí, Mustieles, Rigalt, Joaquim Real, Vicent Sancho, Vicent ferrer Perez, etc.
Les Fonts
Les fonts de ferro són les produccions industrials de caràcter artistic més importants, no sols a la ciutat de València, sinó en totes les terres valencianes.
Es pot parlar de fonts menors on destaquen la Font de les Muses, a la plaça d'En Rodrigo Botet o la del Negret, a la plaça de Calatrava.
Altres com la del grau, adossada a l'esglesia del Crist que ocupa un lloc intermig, i per últim les grans fonts com la de la plaça del Metcat, a l'Albereda de València.
Ventallería
En 1850 revestía ja gran importancia la fabricació de ventalls o palmitos. Famosos eren els tallers d'En Romuald Morera, pero amb l'arribada de En Josep i Sebastia Colomina, l'industria valenciana del ventalls es sitúa al primer lloc de la producció nacional.
Tambè eren importants les fabriques de Josep Tior i Josep Herrans.
S'utilitzaba l'asta natural, os, nacre, bronze, filigrana d'argent, sàndal, incrustacions de llunetes, pedrería, espills, esmalts, i fins i tot alguns estaven proveïts d'una ullera.
Les teles poden ser de seda, vellut, cabritilla, vandes de Brussel.les, plomes de gall o cigne, gasa, drodats, pell de Rùsia, etc.
S'imiten les temàtiques del segle XVIII, a mès dels "besllums" amb siluetes eròtico-jocoses de Lluïs XIV visibles nomès a contraclaror, els constitucionals, amb al.legories de la Constitució de 1812, els ferrandins provinents d'Anglaterra, els "conmemoratius" de cassaments, batejos, visites reials, els d'opera, amb caratines de Rossini, i els de bous.
També es varen fer imitacions de ventalls xinesos, posats de moda per Isabel II.